North Island

Ja soc a l'illa del nord de Nova Zelanda, concretament a Paihia, que es al nord d'Auckland. La veritat es que ja se m'esta acabant el vocabulari per descriure aquest pais tan bonic. Em van dir que l'illa del sud es mes maca, pero la del nord tambe es una passada. Suposo que la diferencia es que aqui hi ha mes gent, fa mes calor i no hi han glaceres, pero tambe hi ha pobles preciosos amb llacs enormes, de fet el llac mes gran de Nova Zelanda es just al mig de l'illa del nord, el llac Taupo on vaig passar tres dies increibles, de relaxacio total, passejant cada dia al voltant del llac. Al lluny es veien els volcans nevats, el Tongariro es el mes conegut. El tercer dia vaig anar d'excursio amb veler, quina experiencia! em va agradar moltissim. Vam anar a veure unes roques tallades per artistes maoris. Els maoris abans que arribessin els blancs no escribien i es passaven les histories i llegendes d'uns als altres tallant fusta, tambe els tatuatges expliquen histories, pero encara no he vist maoris amb tatuatges ("moko"). Es veu que l'art del tatuatge ja s'ha perdut bastant i ara nomes ho fan els joves com un acte de rebeldia.
Be, vaig arribar a l'illa del nord fins a Wellington, que es la capital i que es una ciutat molt petita i que no em va agradar gaire, no se ben be el perque, perque no es lletja, soposo que era perque plovia i hi havia massa gent i cotxes (comparant-ho amb l'illa del sud que es tan tranquil.la). Cada dia vaig anar al museu Te Papa, que es el que mes em va agradar, perque hi havia esculptures i art maori.
Despres de Wellington vaig visitar Napier. Aquesta ciutat i Hastings, que es al costat, van ser destruides als anys 30 per un terratremol i les van reconstruir en estil "art deco". La veritat es que semblen decorats de cinema, no pas ciutats de veritat. Em fa gracia que Nova Zelanda sembli un pais tan europeu, amb camps plens d'ovelles i vaques pero que en el fons sigui tan diferent. Esta ple de volcans i cada dos per tres hi ha un terratremol, o un ciclo... Aixo es nota a Rotorua. La llastima es que aquell dia plovia a bots i a barrals i no vaig veure gaire cosa, pero des del bus vaig veure camps plens de vapor d'aigua i la ciutat fa una olor d'ou podrit que tira enrera, dels fums sulfurics.
Al llac Taupo tambe vaig veure vapor que sortia d'escletxes a les roques al voltant del llac, es impressionant.
Al final vaig acabar arribant a la "city", Auckland. La resta de la gent del pais els hi te molta mania als d'Auckland, perque son de ciutat, jeje. Pero la veritat es que encara que hi viu 1 milio i mig de persones, no es nota gent. Hi ha trafic, es clar, pero ni de lluny s'assembla a Barcelona. Es una ciutat molt tranquil.la i te parcs magnifics per anar a passejar. A mes a mes, a Auckland vaig tenir la sort de coneixer un barceloni, el Marc, que tambe esta apuntant al couchsurfing. Vaig estar a ca seva i em va ensenyar la ciutat. Un dia vam agafar un ferry per anar a una de les illes al costat d'Auckland, l'illa Waikehe, que es plena de petites platges amagades i de vinyes, i vam acabar la tarda fent una tasta de vins. Qui ho diria! A l'altra punta del mon, parlant catala i bebent vi a una vinya...
Ara soc al nord, com ja he dit abans, a la platja, encara que no fa temps de banyar-se. Ahir vaig anar a cap Reinga, el punt mes al nord de l'illa. L'autobus que em va portar va fer diverses parades. A una platja, 90 miles Beach, ens vam parar per recollir (o pescar?) cloisses, que ens vam menjar vives, nyam nyam!. Despres vam fer "boogey board", que ve a ser una especie de surf, pero sobre les dunes de sorra, que guai!!!
La setmana que ve marxo cap a Fiji. Nova Zelanda m'ha agradat, com heu pogut veure, moltissim!
Molts petons!!!!